martes, 10 de marzo de 2015

Podem desitjar i tindre?


            Durant aquestes ultimes setmanes, hem estat parlant en classe sobre l'educació, aquest tema em resulta molt interesant perquè tots, d’una manera o altra, hem passat per una època educativa que ens ha ajudat a desenvolupar-nos. Però, ens han “educat” de la millor manera possible?

            Tot comença, quan a classe debatim sobre qui és per a nosaltres el millor professor que hem tingut durant la nostra època d'aprenentatge, i encara que a classe s’exposen idees mes o menys similars, al llegir els posts dels meus companys (nombrats a continuació), em done compte que tots o quasi tots, desitgem una imatge de “educador” molt similar, que siga proper, que entenga els problemes personals, que siga afable, etc.


            I després Victor, el nostre professor, ens anima a que reflexionem sobre quina seria la classe perfecta, després de llegir més posts (nombrats a continuació)  com no, tornem a estar tots d’acord. Volem que les classes siguen participatives i en definitiva que l’ambient de l’aula facilite la participació i l’aprenentatge de l’alumnat.


           
            Dit açò, soles em queda plantejar-me algunes preguntes sobre la educació en aquest país i sobre les que crec que caldria reflexionar.
  1. Es possible aquest tipus d’educació en aquest país?
  2. Un alumne rodejat de 34 alumnes més, pot ser el protagonista de la seua ensenyança? 
  3. Aquest sistema educatiu esta dissenyat per promoure l’aprenentatge?
  4. Tot el món pot ser mestre/a o professor/a?
  5. L’ensenyança te la importància que es mereix?
La meua opinió sobre aquestes preguntes la podreu trobar als comentaris, espere que s’animeu a opinar sobre aquest tema i doneu els vostres punts de vista 

2 comentarios:

  1. desde el meu punt de vista...

    1- Clar que sí, encara que sería un repte per part dels educadors donat la poca participació que hi podem trobar actualment a les aules, per tant, no es tindría un resultat molt positiu, el que em fa pensar que no sería convenient si els alumnes no estan dispostos (o acostumats) a realitzar aquest tipus d'enssenyança.

    2- Clarament, no. Está clar que podrá assumir més o menys protagonisme depenent les circumstàncies, pero de manera general el alumnes será "un mes" dins de l'aula, que haurá d'assumir el ritme de la classe hi haura d'esforçar-se per poder anar "al dia"

    3- Personalment, opine que no. Per experiència propia sé que de tot el que t'obliguen a estudiar s'apren ben poc, la majoria dels estudiants memoritzem una cantitat d'informació de la qual, al eixir de l'examen n'oblidarem gran part. Per tant, diria que aquest sistema educatiu esta dissenyat per a passar proves i no per aprendre.

    4- Encara que potser reba crítiques per aquest comentari, sincerament opine que no. Esta clar que tot el món pot estudiar per ser mestre/a, però no tot el mon hauría de donar classes. De fet, crec que s'hauria d'establir algun tipus de proba específica per determinar qui te la capacitat per ser docent i qui no, i tal volta penseu que es una locura, peró no. En finlandia aquesta prova ja existeix i te tot el sentit del mon si es pareu a pensar-ho, donaré un exemple: esta clar que Cristiano ronaldo o Messi saben jugar a futból, pero tal volta no sàpigen explicar clarament els aspectes tecnico-tàctics de l'esport, en canvi, algú que no juga en primera divisió, tal volta siga capaç de transmetre de millor manera com s'ha de xutar un baló per donar-li efecte.

    5- Rotundament, no, parlant malament, l'eduació en aquest pais es "jauja". En primer lloc, pareix que els estudis en educació infantil siga una via d'escape per a molta gent, no es la primera volta que senc "no tinc prou nota per entrar en (introdueix el grau que vuigues ací) així que faré magisteri"

    En segon lloc, podem parlar de la inmensa facilitat que es pot trobar per a accedir a aquests estudis per la via privada, (no em val la resposta de "en dines torrons" perque també et bequen si vas per la via privada). Amb tan sòls un 5 de mitja es pot entrar a la carrera, així que la titulacio de magisteri ha pasat, per desgràcia, a ser una titulació "per tindre algo"

    I per últim, a l'hora de crear els plans d'estudis, és el gobern qui decideix que i com s'estudia i no els professionals del sector que són, al meu parèixer, qui realment entènen els problemes dels estudiants i qui per tant, es qui pot i deu intentar solucionar aquestos problemes utilitzant els seus coneixements.

    ResponderEliminar
  2. Estas son mis respuestas a las preguntas planteadas:


    1- Sí es posible este tipo de educación en nuestro país, a pesar de que suponga un reto tan grande que parece que nadie quiera intentarlo. El sistema actual hace que los profesores vivan “cómodos” y sacarles de ese estado de comodidad no parece tarea fácil. Para conseguirlo, creo que se debería impulsar mucho más desde las universidades para formar gente con las ganas de hacerlo posible.

    2- Por el contrario a mi compañero Cristian, pienso que sí es posible y que, de nuevo, es tarea difícil pero posible para el educador que sea así. De hecho, en esta asignatura, con cerca de 70 personas en clase, yo siento que soy protagonista de mi enseñanza, y este hecho seguro que hará que en un futuro mi objetivo con alumnos sea ese.

    3- Al igual que tú, me parece que este sistema está diseñado para superar unas barreras y pasar “al siguiente” nivel, teniendo en cuenta unos objetivos que no promueven de una forma ideal el aprendizaje y la educación de las personas.
    4- Todo el mundo puede ser en un momento determinado maestro o profesor en algo, todo el mundo tiene algo que aportar a las personas. En cambio, considero que ser profesor y educar durante un curso o un tiempo largo a niños es algo que conlleva una responsabilidad muy muy grande, y que si todo el mundo fuera consciente de ello no encontraríamos tanta gente que se quisiera dedicar a ello. Pienso que no todo el mundo tiene la capacidad para saber transmitir y llegar a las personas de una forma eficaz, más allá de los conocimientos a enseñar, y esto va determinar de forma fundamental el proceso de desarrollo de los alumnos.

    5- En esta respuesta considero que existe una contradicción en las respuestas de Cristian. En la respuesta tres comentas que el sistema educativo está diseñado para pasar pruebas y no aprender. En cambio, consideras que “con solo un 5 puedes entrar en la carrera”, refiriéndote aquí a las pruebas a pasar que considerabas en la respuesta anterior. Y digo yo… ¿la nota determina que puedas o no ser mejor o peor profesor que alguien que entra con un 10? (o 14 con el sistema absurdo de hoy en día). Y me sirve para enlazarlo con mi respuesta a esta pregunta…Si la enseñanza tuviera la importancia que se merece, no hablaríamos de notas para entrar a la universidad. Entendiendo que algún criterio debe haber para cuantificar la gente que entra, no me parece que se estimule el aprendizaje, y por culpa de ello existe gente que podría aportarnos muchísimo en diferentes ámbitos (educación, sanidad, investigación,…) y no se les da la oportunidad de poder estudiarlo de una manera pública.

    ResponderEliminar