lunes, 27 de abril de 2015

No, es que estudiar no es lo meu.

Curiós el tema dels estudis no? Vull dir, quants de vosaltres heu sentit (o heu dit), la frase: “no, es que estudiar no es lo meu”. Jo personalment moltes, i he d’assumir que la gran majoria de les voltes la frase provenia dels meus llavis.

Però hem de deixar clares algunes coses abans de continuar amb aquest tema. No es que no m’agrade aprendre coses noves, per suposat que m’agrada. Ni que pense que la educació es una tonteria, al contrari crec que la única manera d’avançar com a societat es educant com cal a aquesta. I per últim clar que m’agrada estudiar, llegir, entendre, relacionar uns coneixements amb altres i poder compartir eixos coneixements. Així i tot sostinc, que  estudiar no es lo meu.

No es tracta d’un tema de falta de ganes o de evasió de les meues responsabilitats, es simplement que no soc capaç. I es que estudiar, s’ha convertit en una habilitat més que s’ha de dominar, per donar un exemple que pot ser semble absurd, vull que observes les dos imatges següents:


 Imaginem que et demane que dibuixes un lleó igual que la imatge A, i tu sols eres capaç, perquè no tens la habilitat suficient, de dibuixar algo més paregut a la imatge B. No es que dibuixar no estiga al teu abast o que dibuixar siga massa difícil, es que no tens la practica suficient per a fer algo mes paregut a la imatge “A” que a la “B”.

Clar esta que amb la practica es podria aconseguir millorar la tècnica però així i tot, sempre hi ha algú que dibuixar no se li dona be i al final desisteix. Doncs be, apliquem este exemple tan absurd a la nova habilitat “estudiar”

Jo, que cal aclarir que soc una persona molt nerviosa, quan em demanen que estudie un temari de 60 temes a 30 pagines per tema, quan em fique cara el llibre a memoritzar informació, soles cal que una (tan sols una) de les paraules que estic llegint em recorde  qualsevol cosa que m’haja pasat temps enrere per perdre la concentració,i a voltes, per a la resta de vesprada.

En altres casos, on l’assignatura em permet participar a classe de manera mes activa, o el propi temari d’aquesta es mes atractiu soc capaç de absorbir informació a grans quantitats, així i tot necessite desconnectar cada 20 minuts per poder recarregar les piles.


Tal volta siga falta d’hàbit d’estudi però, i si simplement es tracta d’una habilitat que no soc capaç d’aprendre? I si la meua manera d’aprendre nous coneixements no es tracta d’estar cara un paper 2 hores al dia? I si en lloc de ser jo, parlarem d’un adolescent? I si en lloc de estar parlant d’un problema personal, estiguéssim parlant de combatre l’abandonament escolar? 

1 comentario:

  1. (aquest post ha sigut borrat i tornat a publicat al Blog per problemes tecnics)

    ResponderEliminar